dissabte, 30 d’octubre del 2010

Qui vol ficar-se pestanyes?

En resposta a la petició de tres companys, vaig a explicar com afegir  les pestanyes que hi apareixen baix del títol del meu blog.   


Jo les havia vist en un dels blocs premiats que ens va recomanar visitar Jordi Adell en la primera tasca i vaig voler imitar el disseny. Vaig descobrir com es feia tantejant. Ara, per compartir-ho, he seguit el model dels tutorials que m'han ajudat en altres tasques.

1) Aneu a Disseny.


2) Afegeix un gadget vaig de títol.


3) Dins del gadgets Fonaments està el gadget Pàgines... 


...on pots configurar i editar el nom, ordre i nombre de les pàgines que vols afegir-hi.


4) Li dones a desa (o guardar) i clica a Dissenyador de plantilla de blogger.


5) Polses Avançat...

 
...i busques Text de les pestanyes i Font de les pestanyes on li dones el format que vullgues.


6) Quan ho tingues, ho guardes i ja està. 

Espere que us funcione.

dilluns, 25 d’octubre del 2010

Retorn a la universitat

Coneixia Flickr molt superficialment. Havia estat ensumant fotos però sense aportar res ni conéixer els seus amagatalls. Ho veia més com un museu fotogràfic que com un banc d’imatges obert. Gràcies a aquesta pràctica he descobert l’esperit de les Creative Commons, les quals ofereixen una alternativa als drets d’autor complets amb una àmplia oferta de possibilitats intermèdies. 

Seguint les indicacions marcades, he assignat a les meues fotos: 
Licencia Atribución-No comercial-Compartir. 


D’aquesta manera, permetré a  altres persones copiar, distribuir, mostrar i reproduir-les, únicament amb fins no comercials. Així també, els permet distribuir obres derivades de la meua, únicament si aquestes mantenen les mateixes condicions, és a dir, la mateixa Llicència. Impedir que s’utilitzen amb fins comercials és un gest de respecte i solidaritat per la meua part cap als molts fotògrafs professionals que conec. Són gent que es deixen la pell en condicions precàries i que sovint veuen com el seu treball és piratejat o amenaçat per l’intrusisme amateur. Obligar que els “fills” de les meues fotos tinguen la mateixa llicència servirà per a estendre aquesta idea i protegir la filosofia altruista de Flickr.

Gràcies al clarificador tutorial del blog Apunts sobre blogs, no he tingut cap dificultat a l’hora de penjar-ho en la meua entrada. Inclús l'hi he recomanat als companys a través de twitter per si algun s’embossava.

Respecte a la història que conte, no té res d’excepcional. És simplement la il.lustració d’una reflexió més que l’enumeració de coses que faig al llarg d’un dia qualsevol. Com la idea se’m va ocórrer després de fer les fotos, de vegades he notat que m’ha faltat material pel que he hagut de recolzar-me molt en el text descriptiu que les acompanya per a aconseguir transmetre el missatge que pretenc. És una altra lliçó paral·lela que he aprés: primer planificar, després actuar.

Per tant, us recomane que estigueu atents als títols i descripcions per a entendre-ho correctament. Per veurel's cal fer-ho en format pantalla completa fent clic a la icona inferior dret del reproductor, que es veu en fer clic en el reproductor per començar la reproducció. Durant aquesta, també cal fer clic a "Mostrar información" en la part superior dreta per a que hi aparega.

Espere que us agrade.

dimecres, 20 d’octubre del 2010

The Gamer Generation

Gràcies a Google Reader i al recopilatori del blocs realitzat pel professor Jordi Adell, he tingut accés al que diuen els meus companys. 
Com si la xarxa fos  una matriusca rusa, al bloc de Fran Marín, Un mestre en el desert, hi ha una entrada que ens remet a un altre bloc, Mi mami es logopeda, on es pot llegir un article sobre les utilitats didàctiques dels videojocs a les aules. És força innovador perquè capgira la imatge negativa associada a aquest entreteniment, acusat de ser un dels causants del fracàs escolar o les conductes disruptives dels alumnes.

Aquesta proposta em va fer recordar una conferència organitzada pel CEEI Castellón que vaig cobrir fa uns anys. Amb el nom WE UPDATE YOU, els ponents, Alfons Cornella i Antonella  Broglia, feien una síntesi sobre les últimes innovacions en el món dels negocis amb continguts
basats en la selecció d'idees i experiències a tot el món sobre diferents sectors: econòmics, educatius, socials, serveis, tecnologies ...

Una de les seues idees més cridaneres fou Gamer Generation. Segons van explicar, els joves que avui accedeixen al món laboral han dedicat, en general, 5.000 hores de la seva vida a jugar a la Playstation, a més d'haver intercanviat uns 250.000 correus electrònics, missatges instantanis i / o SMS, usant el mòbil durante10.000 hores i navegat per Internet altres 3.500. Aquestes són dades contabilitzades abans de l'esclat del facebook, tuenti o twitter. Imagineu l'increment que aquest ha suposat.


Tot això els ha creat un "cablejat" diferent en el cervell, que els departaments de recursos humans de les empreses han d'aprofitar. 

I que els mestres també hem de tenir molt en compte, afegisc.


divendres, 15 d’octubre del 2010

Cinc idees clau sobre la competència digital

D'un temps, d'un format.
Cal que l'escola actual eduque els alumnes coherentment en el seu temps. Si la societat industrial de masses li reclamava que formés obrers que sapigueren comptar peces i llegir les instruccions de muntatge de la nova maquinària, la societat de la informació globalitzada necessita ciutadans amb competències en el tractament de la informació i les noves tecnologies que la identifiquen. 

Pensem en digital (o algú ho farà per nosaltres).
Tenir destreses de raonament per organitzar, relacionar, analitzar, sintetitzar i fer inferències i fer inferències i deduccions de diferent nivell de complexitat, es pot condensar en un sol verb: PENSAR. No es tracte d'acumular coneixements a granel sinó saber què fer-hi per treure-li profit. Cal ensenyar a pensar als alumnes per a que ningú ho faça per ells. 

Comuniquem en digital (o aviat no entendrem res).
Cal un domini de la tècnica per poder ser productorsde missatges i no només consumidors dependents. Per això hem de saber descodificar els nous registres tecnològics, trencant el binomi lingüístic oral-escrit que ha marcat fins ara el escoralitat. Hi ha altres llenguatges que ja són els del futur. 

Qüestionem les fonts. Tot té un perquè.  
El paradigma de l'objectivitat és mentida. Si som els subjectes qui elaborem els discursos i els textos, aquests només poden ser subjectius. Tot té una autoria i una raó de ser. Cal ensenyar als alumnes a descobrir-los per saber discriminar les fonts. Que no ens venguen la moto. 

L'oasi de Coneixement del Medi al desert del currículum analògic.
La frase "Introduir progressivament l'alumne en l'ús de les tecnologies de la informació i la comunicació" s'ha convertit, per desgràcia, en una afegit que podem trobar en gairebé totes les àrees i cicles de primària, però sense cap continuïtat perquè no n’hi ha cap criteri d'avaluació que realment comprove que aquest procés tan simple realment s'ha complert. Però no tot està perdut, hi ha un oasi al cicle superior de Coneixement del Medi. 
     En el bloc 7, trobem continguts com: La valoració de la influència del desenvolupament tecnològic en les condicions de vida i en el treball, la utilització de recursos senzills proporcionats per les tecnologies de la informació per comunicar i col.laborar, cerca guiada d'informació a la xarxa, ús progressivament autònom del tractament de textos i la presa de consciència de la necessitat de controlar el temps d'entreteniment amb les tecnologies de la informació i la comunicació i del seu poder d'addicció.
     Mentre que en els criteris d'avaluació: S’avaluarà la presentació d'un informe, utilitzant suport paper i digital, sobre problemes i situacions senzilles, recollint informació de diferents fonts (directes, llibres, internet), seguint un pla de treball i expressant conclusions. A partir d'aquest criteri, a més, s'avaluarà la capacitat de l'alumnat per a demanar, seleccionar i organitzar informació concreta i rellevant, analitzar-la, treure conclusions, comunicar la seva experiència, reflexionar sobre el procés seguit i comunicar oralment i per escrit, tenint en compte la consulta i utilització de documents escrits.
     Potser aquest sigue el principi d'un canvi en els plantejaments educatius que sembla ineludible. Adaptar-se o desaparèixer.
     No queda altra.

diumenge, 3 d’octubre del 2010

Per què la bossa de Mary Poppins?

Aclaparat. Així em vaig sentir quan vaig començar a navegar de bloc en bloc, tal com el professor ens havia encomanat. Vaig descobrir tanta informació i tan variada que vaig pensar que anava a necessitar un lloc molt espaiós on pogués cabre tota, en el qual pogués emmagatzemar-la per després analitzar-la i compartir-la amb qui es deixe caure per ací.  

El vaig buscar, i aleshores, vaig trobar la bossa de Mary Poppins.  

Em va semblar perfecta.