dilluns, 11 de juliol de 2011

Es busca cole


Núvol del meu currículum creat amb wordle.

Divendres passat vaig conèixer l'ultima nota de la carrera de Mestre/a, especialitat d'Educació Primària. Així doncs, anuncie que he arribat a la meta de la primera etapa del meu camí com a mestre. Al títol que em donaran dintre de poc posarà el meu nom però darrere hi ha moltes més persones que m'han acompanyat durant els darrers quatre anys. 
    Les primeres, la meua dona i la meua filla, Mapi i Paula, per suportar les meues absències físiques quan compaginava l'estudi en el treball a Tu Voz i, posteriorment, les mentals quan em submergia al període d'exàmens. Gràcies per estimar-me tant. 
   No vull oblidar-me dels meus companys. Sóc un afortunat per haver pogut formar part d'equips de treball amb gent especial en qui he compartit moltes hores d'esforç i, per què no dir-ho, excel.lents resultats finals. Espere que hagen aprés tant de mi com jo ho he fet d'ells.
   Finalment, els bons mestres. Malgrat que he estat força crític amb el disseny i continguts de la carrera, si garbelles un poc, sempre trobes professors que valen la pena. Vicente Pinto, Alfredo Algeme, Jordi Adell, MªJesús Monforte, Javier Soriano, Santiago Agustina..., alguns els recordaré per allò que em contaren i d'altres per com ho feren. També hi ha hagut antimodels, tot siga dit, els quals m'han ensenyat amb el seu exemple com no he de fer les coses dins d'un aula.
   Acabada aquesta etapa, ara inicie una segona on he de trobar un lloc on poder posar en pràctica tot allò que he aprés a la UJI, a més de moltes més idees i propostes que he anat descobrint pel meu compte en diversos cursos o navegant per la Internet, alguns dels quals he anat recollint en aquest bloc.
    Damunt del meu nom, al títol posarà que ja sóc mestre però ara haig de demostrar-ho. Hui comence a buscar l'oportunitat.

diumenge, 10 de juliol de 2011

Aprendre a persistir


L'esport, el futbol és un gran centre d'interés dels alumnes. Canvien cromos de futbolistes, es pentinen com ells, els prenen com a models o, simplement, s'ho passen genial jugant-hi.
Respecte d'açò, aquest vídeo pot ser un bon material per treballar valors com la frustració, la persistència o la capacitat d'alçar-se després d'una derrota, els quals són a la vessant menys lluïda d'aquest esport, el qual és una metàfora de la vida. 

Bonus track: Gent normal

dilluns, 4 de juliol de 2011

Com és la gent que viu a l'Àfrica?


Malgrat que el món està més i millor comunicat que mai, encara l'interpretem segons estereotips de dubtosa validesa. Ni tots els japonesos són karateques, ni totes les alemanyes són altes i rosses, ni tots els africans són negres i viuen a la selva.
   Vaig intentar trencar aquesta darrera idea amb aquesta presentació sobre les persones que viuen a l'Àfrica. Per les cares que posaren alguns del xiquets durant la projecció, crec que els vaig fer dubtar sobre els seus preconceptes. Per ahí es comença.