diumenge, 29 d’abril del 2012

El petit Príncep Valent

Primerament, perdó pel llarg silenci de nou mesos. Com ja vaig dir quan em vaig acomiadar la darrera vegada que vaig aparèixer per ací, he estat buscant una oportunitat on demostrar que puc ser mestre. El pati laboral està fatal però vaig tindre la sort de trobar-ne una xicoteta i sorprenent. Xicoteta perquè només van ser tres setmanes. Sorprenent perquè mai m'hagués imaginat que m'estrenaria fent de tutor d'una classe plena de nanos de quatre anys. Sí, amics i amigues, he debutat sent un "señorito" d'Infantil amb l'honor d'haver estat el primer home d'aquest cicle en els més de quaranta anys d'història del centre on em van contractar. Fou un temps breu però molt intens. La vitalitat d'aquesta mena de xiquets exigeix que ho dones tot. No pots guardar-te res. Afortunadament, amb la il.lusió del novell, l'experiència com a pare d'una xiqueta d'eixa quinta i, sobretot, la gran l'ajuda de les meues companyes, vaig poder estar a l'alçada del que em reclamaven.
     Supose que alguna cosa aprengueren de mi els meus alumnes. Sé cert que jo ho vaig fer d'ells. Encara que no alçaren dos pams de terra i tingueren més mocs que coneixement, em van donar lliçons molt útils. De totes elles, voldria destacar-ne la que naix de la següent escena. És conegut que a l'etapa infantil, on s'aprén una cosa tan important com és a anar a l'escola, el treball dels hàbits és capital. Així, al bany de l'aula hi havia una prestatgeria on es guardaven les bosses d'endreç amb els estris per a rentar-se les dents després de dinar. Totes elles la mar de cridaneres i, per tant, temptadores: la de Dora, la de Cars, la de les princeses Disney, etc.
    La consigna era clara: només es pot prendre aquella que siga teua i sols quan toca neteja. Tanmateix, un dia en tornar del pati vaig descobrir que una d'elles, la d'una xiqueta que aquell dia havia faltat a classe, hi era oberta i pel terra. Emprenyat per la desobediència, vaig agafar la bosseta i la vaig alçar en to sec i dur davant dels xiquets qui s'espantaren en vorem la cara: "Qui ha sigut?" Les acusacions van començar a brollar per totes bandes: "Este" "Aquell" "El de més enllà". De colp i volta tenia tants pressumptes culpables com delators. "Prou. Aquesta no és la classe dels xivatos, és la classe dels valents. Qui haja sigut ha de dir-ho ell", vaig dir en un to més conciliador per relaxar l'ambient. Es feu un llarg silenci (nota: en Infantil llarg és tot aquell de més de 5 segons) i just quan estava pensant que calia posar-hi fi a la investigació perquè allò no aniria en lloc, una mà s'alçà al fons de l'aula: "He sigut jo". Vaig haver de contindrem per no anar a abraçar a aquell xiquet de monyo rull perquè crec que no haguera entés que el premiara després d'haver fet una malifeta, però el seu honrat gest em va guanyar.  Em va costar amargar el somriure quan el vaig sentir reconèixer la seua errada. No tingué por de dir-ho. No s'amagà darrere del grup com haguera pogut fer perquè jo mai hagués pogut saber en certesa qui havia estat la persona que havia trencat la norma i jugat amb el raspall de dents d'un altre. Fou un valent de quatre anys.
     Tot un exemple per als qui ens diem grans que sovint eludim la responsabilitat de les nostres errades, escudant-nos en ens abstractes com la "societat" o justificant-nos en mil excuses per evitar dir allò que de veritat ha ocorregut: "L'he cagada". Sense un reconeixement autocrític de les nostres equivocacions, mai podrem trobar la sol.lució adient. Prenem nota.

dilluns, 11 de juliol del 2011

Es busca cole


Núvol del meu currículum creat amb wordle.

Divendres passat vaig conèixer l'ultima nota de la carrera de Mestre/a, especialitat d'Educació Primària. Així doncs, anuncie que he arribat a la meta de la primera etapa del meu camí com a mestre. Al títol que em donaran dintre de poc posarà el meu nom però darrere hi ha moltes més persones que m'han acompanyat durant els darrers quatre anys. 
    Les primeres, la meua dona i la meua filla, Mapi i Paula, per suportar les meues absències físiques quan compaginava l'estudi en el treball a Tu Voz i, posteriorment, les mentals quan em submergia al període d'exàmens. Gràcies per estimar-me tant. 
   No vull oblidar-me dels meus companys. Sóc un afortunat per haver pogut formar part d'equips de treball amb gent especial en qui he compartit moltes hores d'esforç i, per què no dir-ho, excel.lents resultats finals. Espere que hagen aprés tant de mi com jo ho he fet d'ells.
   Finalment, els bons mestres. Malgrat que he estat força crític amb el disseny i continguts de la carrera, si garbelles un poc, sempre trobes professors que valen la pena. Vicente Pinto, Alfredo Algeme, Jordi Adell, MªJesús Monforte, Javier Soriano, Santiago Agustina..., alguns els recordaré per allò que em contaren i d'altres per com ho feren. També hi ha hagut antimodels, tot siga dit, els quals m'han ensenyat amb el seu exemple com no he de fer les coses dins d'un aula.
   Acabada aquesta etapa, ara inicie una segona on he de trobar un lloc on poder posar en pràctica tot allò que he aprés a la UJI, a més de moltes més idees i propostes que he anat descobrint pel meu compte en diversos cursos o navegant per la Internet, alguns dels quals he anat recollint en aquest bloc.
    Damunt del meu nom, al títol posarà que ja sóc mestre però ara haig de demostrar-ho. Hui comence a buscar l'oportunitat.

diumenge, 10 de juliol del 2011

Aprendre a persistir


L'esport, el futbol és un gran centre d'interés dels alumnes. Canvien cromos de futbolistes, es pentinen com ells, els prenen com a models o, simplement, s'ho passen genial jugant-hi.
Respecte d'açò, aquest vídeo pot ser un bon material per treballar valors com la frustració, la persistència o la capacitat d'alçar-se després d'una derrota, els quals són a la vessant menys lluïda d'aquest esport, el qual és una metàfora de la vida. 

Bonus track: Gent normal

dilluns, 4 de juliol del 2011

Com és la gent que viu a l'Àfrica?


Malgrat que el món està més i millor comunicat que mai, encara l'interpretem segons estereotips de dubtosa validesa. Ni tots els japonesos són karateques, ni totes les alemanyes són altes i rosses, ni tots els africans són negres i viuen a la selva.
   Vaig intentar trencar aquesta darrera idea amb aquesta presentació sobre les persones que viuen a l'Àfrica. Per les cares que posaren alguns del xiquets durant la projecció, crec que els vaig fer dubtar sobre els seus preconceptes. Per ahí es comença.

diumenge, 12 de juny del 2011

Cerca les diferències

Cerca les diferències entre #15M i la Competència social i ciutadana. Anota les teues respostes a la casella de comentaris.


Capacitat per comprendre la realitat social en què es viu, afrontar la convivència i els conflictes emprant el judici ètic basat en els valors i pràctiques democràtiques, i exercir la ciutadania, actuant amb criteri propi, contribuint a la construcció de la pau i la democràcia, i mantenint una actitud constructiva, solidària i responsable davant el compliment dels drets i obligacions cívics. 

diumenge, 29 de maig del 2011

Història acabada, conflicte resolt

Vull compartir en vosaltres una activitat que vaig dissenyar durant les meues pràctiques i que va funcionar força bé. En el context del projecte sobre l'Àfrica, vaig inventar i dibuixar el conte "Història acabada, conflicte resolt" on dos xiquets africans renyen per omplir primer un poal d'aigua. Passe a explicar esquàticament el desenvolupament de l'activitat:
  • Els alumnes es distribueixen en grups de quatre. 
  • A cada membre li donem una vinyeta que ha de llegir i explicar a la resta del grup. Els grups han de tenir un nivell heterogeni de lectoescriptura per a que aquells amb més dificultats puguen ser ajudats pels més hàbils. 
  • Amb la informació aportada per cadascú, han de consensuar l'ordre coherent de les vinyetes.  
  • A continuació, han de proposar i debatre les possibles solucions al conflicte, les quals han de deixar satisfets a tots dos protagonistes. 
  • Una vegada acordat quin és el millor final possible, han d'escriure el text on s'explica la solució triada i dibuixar la vinyeta que la il.lustre. 
  • Per últim, cada grup explica a la resta de la classe la seua resolució particular.
En una mateixa activitat van treballar la resolució pacífica de conflictes; el treball cooperatiu i dialògic; les característiques de la vida en la sabana africana; les quatre habilitats de la llengua (comprensió i expressió orals i escrites), la seriació (abans, després) i les parts del conte (on passa, a qui li passa, què li passa i com acaba).

Ací teniu l'explicació gràfica:

dissabte, 14 de maig del 2011

Una presentació PREZIosa

El passat 3 de maig vaig participar en una exposició grupal sobre el TDAH (Trastorn per Dèficit d'Atenció amb o sense Hiperactivitat) dins de l'assignatura P34 Bases Psicològiques de l'Educació Especial. Ací us deixe l'original presentació en la qual ens vam recolzar.

El powerpoint ha mort. Llarga vida al prezi.