H: Saps què és una competència bàsica, padowan meu?
E: Saber fer, mestre? - va respondre titubejant l'alumne de pràctiques.
H: Alguna cosa més que això.
E: Quina?
H: Imagina que has de treballar la competència serrar.
E: ¿Serrar?.
H: Sí, serrar. El xiquet sap què és una serra, què és un tauló i que per a partir el tauló cal posar la serra damunt del tauló i moure-la amunt i avall. Sabrà el que és serrar i quins instruments fan falta per a fer-ho però no sabrà serrar. És a dir, només tindrà el coneixement.
E: És cert. Només sabrà la teoria, cal doncs ensenyar-li la pràctica.
H: I alguna cosa més. Li podem donar al xiquet una serra, un cabàs de taulons i posar-lo a serrar una bona estona. De ben segur que adquirirà l'habilitat de serrar però no serà competent.
E: Encara no? Què més cal?
H: L'actitud. Ha de voler fer-ho bé, no de qualsevol manera. No li pot donar igual si fa un tall tort ni pot deixar-se la feina a mig fer perquè s'avorreix.
E: O siga, diguem que cal que siga complidor, perseverant i polit.
H: I que tinga ganes de seguir aprenent perquè encara li queden coses que desenvolupar per a ser competent.
E: Méeeees?
H: Sí, ha de tenir la capacitat de trobar una utilitat a serrar. Ha de ser capaç de identificar situacions on cal serrar fora d'un context escolar on escolta coses com: “Pren una serra i talla de manera proporcional un tauló de 20 metres en quatre quarts”. Per exemple, ha de ser capaç de pensar que serrant uns taulons pot fabricar un caixó on guardar les joguines per tenir ordenada la seua habitació.
E: Vaja.
H: Només quan ha arribat fins aquest punt, podem dir que el xiquet és competent per a serrar. O en termes acadèmics, que ha adquirit de manera satisfactòria la competència bàsica serrar.
Des d'aquell primer moment, Emili Skywalker va tenir la impressió que havia encertat de ple a l'hora de triar el lloc on completar les seues pràctiques per a ser mestre de Jedis. I, de moment, cada dia que passa és una confirmació.
PD: Aquesta història està basada en fets reals però els personatges són inventats. Qualsevol paregut en la realitat és pura coincidència. Ho jure pel conseller Darth Vader.
Saluda a Hermini de la meua part, Emili :-)
ResponEliminaJordi.
Psd.: Bonica història
Jajaja... Me ha encantado la historia, ilustra de forma muy clara las competencias. Me alegra que hayas acertado en tu elección y espero que nos lo cuentes todo.
ResponEliminaUn saludo,
Ana.
M'ha encantat!!! Jajajaja, no mai ho habia pensat, però és cert: Obi-Wan Hermini. Genial! Nosaltres les de primer cicle també pensem que tenim sort de que compartisca amb nosaltres tot el que sap. Ets un artista! I des de la meua part te dic que potser saps menys del que pensaves, però a l'escola sempre has d'estar aprenent i tu tens ganes i molt bones idees!
ResponEliminaMolt xulo Emilio!!!! Ja tens per ací un lector empedernit del teu blog.Una abraçada forta des de terres d'orient!!!!
ResponEliminaUna descripció breu i fantàstica del que és ser competent. Felicitats per la idea i per la capacitat de comunicar-la.
ResponEliminaGuardaré la teva referència per a poder-la utilitzar emb els meus estudiants.
Ah!! m'ha passat el teu enllaç Jodi Adell!!.
Fantàstica narració.
ResponEliminaMolt bona explicació i bonica història!
ResponEliminaTan senzill com s´entén així i el que costa d´altres maneres...
Gràcies, m´ha ajudat molt.
Molt bon exemple per explicar el que és realment una competència. després d'haver acudit a moltes conferències, aquesta història ha estat la més clara i entenedora.
ResponEliminaSí senyor, Emili! Fixa't que sense tanta teoria ni programacions didàctiques, resulta que en l'àmbit dels oficis -com el del fuster- ja fa anys que saben què significa la competència bàsica.
ResponEliminaEl que els falta precisament als joves a les aules -i als aprenents, als tallers- és l'actitud i la capacitat per trobar utilitats a allò que estant aprenent.