Es busca cole

Núvol del meu currículum creat amb wordle.

Divendres passat vaig conèixer l'ultima nota de la carrera de Mestre/a, especialitat d'Educació Primària. Així doncs, anuncie que he arribat a la meta de la primera etapa del meu camí com a mestre. Al títol que em donaran dintre de poc posarà el meu nom però darrere hi ha moltes més persones que m'han acompanyat durant els darrers quatre anys. 

    Les primeres, la meua dona i la meua filla, Mapi i Paula, per suportar les meues absències físiques quan compaginava l'estudi en el treball a Tu Voz i, posteriorment, les mentals quan em submergia al període d'exàmens. Gràcies per estimar-me tant. 

   No vull oblidar-me dels meus companys. Sóc un afortunat per haver pogut formar part d'equips de treball amb gent especial en qui he compartit moltes hores d'esforç i, per què no dir-ho, excel.lents resultats finals. Espere que hagen aprés tant de mi com jo ho he fet d'ells.

   Finalment, els bons mestres. Malgrat que he estat força crític amb el disseny i continguts de la carrera, si garbelles un poc, sempre trobes professors que valen la pena. Vicente Pinto, Alfredo Algeme, Jordi Adell, MªJesús Monforte, Javier Soriano, Santiago Agustina..., alguns els recordaré per allò que em contaren i d'altres per com ho feren. També hi ha hagut antimodels, tot siga dit, els quals m'han ensenyat amb el seu exemple com no he de fer les coses dins d'un aula.

   Acabada aquesta etapa, ara inicie una segona on he de trobar un lloc on poder posar en pràctica tot allò que he aprés a la UJI, a més de moltes més idees i propostes que he anat descobrint pel meu compte en diversos cursos o navegant per la Internet, alguns dels quals he anat recollint en aquest bloc.

    Damunt del meu nom, al títol posarà que ja sóc mestre però ara haig de demostrar-ho. Hui comence a buscar l'oportunitat.

Aprendre a persistir

l'equip petit from el cangrejo on Vimeo.

L'esport, el futbol és un gran centre d'interés dels alumnes. Canvien cromos de futbolistes, es pentinen com ells, els prenen com a models o, simplement, s'ho passen genial jugant-hi.

Respecte d'açò, aquest vídeo pot ser un bon material per treballar valors com la frustració, la persistència o la capacitat d'alçar-se després d'una derrota, els quals són a la vessant menys lluïda d'aquest esport, el qual és una metàfora de la vida. 

Bonus track: Gent normal

Com és la gent que viu a l'Àfrica?

Malgrat que el món està més i millor comunicat que mai, encara l'interpretem segons estereotips de dubtosa validesa. Ni tots els japonesos són karateques, ni totes les alemanyes són altes i rosses, ni tots els africans són negres i viuen a la selva.

   Vaig intentar trencar aquesta darrera idea amb aquesta presentació sobre les persones que viuen a l'Àfrica. Per les cares que posaren alguns del xiquets durant la projecció, crec que els vaig fer dubtar sobre els seus preconceptes. Per ahí es comença.

Cerca les diferències

Cerca les diferències entre #15M i la Competència social i ciutadana. Anota les teues respostes a la casella de comentaris.

#15M

Competència social i ciutadana 

Capacitat per comprendre la realitat social en què es viu, afrontar la convivència i els conflictes emprant el judici ètic basat en els valors i pràctiques democràtiques, i exercir la ciutadania, actuant amb criteri propi, contribuint a la construcció de la pau i la democràcia, i mantenint una actitud constructiva, solidària i responsable davant el compliment dels drets i obligacions cívics. 

Història acabada, conflicte resolt

Vull compartir en vosaltres una activitat que vaig dissenyar durant les meues pràctiques i que va funcionar força bé. En el context del projecte sobre l'Àfrica, vaig inventar i dibuixar el conte "Història acabada, conflicte resolt" on dos xiquets africans renyen per omplir primer un poal d'aigua. Passe a explicar esquàticament el desenvolupament de l'activitat:

• Els alumnes es distribueixen en grups de quatre. 
• A cada membre li donem una vinyeta que ha de llegir i explicar a la resta del grup. Els grups han de tenir un nivell heterogeni de lectoescriptura per a que aquells amb més dificultats puguen ser ajudats pels més hàbils. 
• Amb la informació aportada per cadascú, han de consensuar l'ordre coherent de les vinyetes.  
• A continuació, han de proposar i debatre les possibles solucions al conflicte, les quals han de deixar satisfets a tots dos protagonistes. 
• Una vegada acordat quin és el millor final possible, han d'escriure el text on s'explica la solució triada i dibuixar la vinyeta que la il.lustre. 
• Per últim, cada grup explica a la resta de la classe la seua resolució particular.

En una mateixa activitat van treballar la resolució pacífica de conflictes; el treball cooperatiu i dialògic; les característiques de la vida en la sabana africana; les quatre habilitats de la llengua (comprensió i expressió orals i escrites), la seriació (abans, després) i les parts del conte (on passa, a qui li passa, què li passa i com acaba).

Ací teniu l'explicació gràfica:

Una presentació PREZIosa

El passat 3 de maig vaig participar en una exposició grupal sobre el TDAH (Trastorn per Dèficit d'Atenció amb o sense Hiperactivitat) dins de l'assignatura P34 Bases Psicològiques de l'Educació Especial. Ací us deixe l'original presentació en la qual ens vam recolzar.

El powerpoint ha mort. Llarga vida al prezi.

TDAH on Prezi

Projecte de mestre competent

Abans de fer les meues pràctiques estava segur que disposava del coneixement necessari que marca el currículum per fer classe a Primària. Després d'haver experimentat a l'aula, he descobert que flaquege en matemàtiques i ciència i, encara que tinc un bon nivell de llengua, cal que treballe més l'adequació de la meua parla a la capacitat d'enteniment de l'alumne. Pel meu bagatge personal i laboral, potser sàpiga moltes coses però encara no sé transmetre-les com cal per a que ho entenga un xiquet de 6 anys.
    La meu llarga experiència com a monitor en el Grup Scout El Millars m'ha donat l'habilitat de captar l'atenció del grup-classe però he après que és només en un registre. Sóc capaç d'activar-los, d'engrescar-los o d'il.lusionar-los però m'he vist en dificultats a l'hora de realitzar el procés invers de calmar-los i centrar-los quan la situació ho requeria. He après que ser bon animador no és sinònim de bon docent. Ajuda però calen més aptituds.
   Vaig començar les pràctiques amb el bon propòsit ser obert, actiu i responsable i ho he aconseguit. Per la meua implicació en la feina, els alumnes i tutors em veien com un mestre més. M'he sentit integrat, volgut i respectat per tots ells. Per tant, la meua actitut ha estat la correcta.
   Durant el desenvolupament de les activitats, per moments, he estat capaç de transmetre coneixements o d'estimular als alumnes per a que crearen els seus. He tingut la capacitat d'ensenyar.
    Encara així, ni molt menys puc dir que sóc un mestre competent. Només sóc un projecte de mestre a qui aquestes pràctiques han servit per descobrir que cal fer per arribar a ser-ho. L'experiència no ha pogut ser més positiva. Per açò, com a comiat, voldria donar les gràcies a Hermini Segarra i els seus alumnes, així com a la resta de mestres i tutors del 1er cicle de Primària del C.P.Pintor Sorolla de Les Alqueries.
    Mai els oblidaré.

   

Memòries de pràctiques: "Que la competència bàsica ens acompanye..."

Poc després de conèixer-se, Emili Skywalker (E) i el seu tutor Obi-Wan Hermini (H) xerraven amistosament asseguts en unes cadiretes de l'escola de Jedis de la galàxia de Les Alqueries:

H: Saps què és una competència bàsica, padowan meu? 

E: Saber fer, mestre? - va respondre titubejant l'alumne de pràctiques.  

H: Alguna cosa més que això. 

E: Quina?

H: Imagina que has de treballar la competència serrar.

E: ¿Serrar?.

H: Sí, serrar. El xiquet sap què és una serra, què és un tauló i que per a partir el tauló cal posar la serra damunt del tauló i moure-la amunt i avall. Sabrà el que és serrar i quins instruments fan falta per a fer-ho però no sabrà serrar. És a dir, només tindrà el coneixement.

E: És cert. Només sabrà la teoria, cal doncs ensenyar-li la pràctica.

H: I alguna cosa més. Li podem donar al xiquet una serra, un cabàs de taulons i posar-lo a serrar una bona estona. De ben segur que adquirirà l'habilitat de serrar però no serà competent.

E: Encara no? Què més cal?

H: L'actitud. Ha de voler fer-ho bé, no de qualsevol manera. No li pot donar igual si fa un tall tort ni pot deixar-se la feina a mig fer perquè s'avorreix. 

E: O siga, diguem que cal que siga complidor, perseverant i polit.

H: I que tinga ganes de seguir aprenent perquè encara li queden coses que desenvolupar per a ser competent.

E: Méeeees?

H: Sí, ha de tenir la capacitat de trobar una utilitat a serrar. Ha de ser capaç de identificar situacions on cal serrar fora d'un context escolar on escolta coses com: “Pren una serra i talla de manera proporcional un tauló de 20 metres en quatre quarts”. Per exemple, ha de ser capaç de pensar que serrant uns taulons pot fabricar un caixó on guardar les joguines per tenir ordenada la seua habitació. 

E: Vaja.

H: Només quan ha arribat fins aquest punt, podem dir que el xiquet és competent per a serrar. O en termes acadèmics, que ha adquirit de manera satisfactòria la competència bàsica serrar.

Des d'aquell primer moment, Emili Skywalker va tenir la impressió que havia encertat de ple a l'hora de triar el lloc on completar les seues pràctiques per a ser mestre de Jedis. I, de moment, cada dia que passa és una confirmació.

PD: Aquesta història està basada en fets reals però els personatges són inventats. Qualsevol paregut en la realitat és pura coincidència. Ho jure pel conseller Darth Vader.