Cal que l'escola actual eduque els alumnes coherentment en el seu temps. Si la societat industrial de masses li reclamava que formés obrers que sapigueren comptar peces i llegir les instruccions de muntatge de la nova maquinària, la societat de la informació globalitzada necessita ciutadans amb competències en el tractament de la informació i les noves tecnologies que la identifiquen.
Pensem en digital (o algú ho farà per nosaltres).
Tenir destreses de raonament per organitzar, relacionar, analitzar, sintetitzar i fer inferències i fer inferències i deduccions de diferent nivell de complexitat, es pot condensar en un sol verb: PENSAR. No es tracte d'acumular coneixements a granel sinó saber què fer-hi per treure-li profit. Cal ensenyar a pensar als alumnes per a que ningú ho faça per ells.
Comuniquem en digital (o aviat no entendrem res).
Cal un domini de la tècnica per poder ser productorsde missatges i no només consumidors dependents. Per això hem de saber descodificar els nous registres tecnològics, trencant el binomi lingüístic oral-escrit que ha marcat fins ara el escoralitat. Hi ha altres llenguatges que ja són els del futur.
Qüestionem les fonts. Tot té un perquè.
El paradigma de l'objectivitat és mentida. Si som els subjectes qui elaborem els discursos i els textos, aquests només poden ser subjectius. Tot té una autoria i una raó de ser. Cal ensenyar als alumnes a descobrir-los per saber discriminar les fonts. Que no ens venguen la moto.
L'oasi de Coneixement del Medi al desert del currículum analògic.
La frase "Introduir progressivament l'alumne en l'ús de les tecnologies de la informació i la comunicació" s'ha convertit, per desgràcia, en una afegit que podem trobar en gairebé totes les àrees i cicles de primària, però sense cap continuïtat perquè no n’hi ha cap criteri d'avaluació que realment comprove que aquest procés tan simple realment s'ha complert. Però no tot està perdut, hi ha un oasi al cicle superior de Coneixement del Medi.
En el bloc 7, trobem continguts com: La valoració de la influència del desenvolupament tecnològic en les condicions de vida i en el treball, la utilització de recursos senzills proporcionats per les tecnologies de la informació per comunicar i col.laborar, cerca guiada d'informació a la xarxa, ús progressivament autònom del tractament de textos i la presa de consciència de la necessitat de controlar el temps d'entreteniment amb les tecnologies de la informació i la comunicació i del seu poder d'addicció.
Mentre que en els criteris d'avaluació: S’avaluarà la presentació d'un informe, utilitzant suport paper i digital, sobre problemes i situacions senzilles, recollint informació de diferents fonts (directes, llibres, internet), seguint un pla de treball i expressant conclusions. A partir d'aquest criteri, a més, s'avaluarà la capacitat de l'alumnat per a demanar, seleccionar i organitzar informació concreta i rellevant, analitzar-la, treure conclusions, comunicar la seva experiència, reflexionar sobre el procés seguit i comunicar oralment i per escrit, tenint en compte la consulta i utilització de documents escrits.
Potser aquest sigue el principi d'un canvi en els plantejaments educatius que sembla ineludible. Adaptar-se o desaparèixer.
No queda altra.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada